Alella Cosas que no me gustan

Alella Bunyolica

A cop de Russos, i de decrets, a cop de arquitectura municipal, i de interessos descompensats, ens estem carregant la fisonomia d’un poble que haurem de re-visitar veient el vídeo del Som Alella del nostre cantautor local.

Publicat a la revista Alella

Imatge Daniel Montes

 

Darrerament Alella em sembla monumentalment bunyòlica. Si entres per Font de Cera, et trobes el dramàtic orgue catedralici de Can Calderó, una maquina d’escriure a l’alçada de la Piazza Venezia Mussoliniana de Roma; si ho fas desde el peatge, no trigues gaire a veure la Plaça del Sorli, que si bé no millora gaire el Can Vera d’abans, és com una escopinada als ulls de qualsevol que visiti la famosa Villa Florida, i si creus que has superat tots els mals i proves d’encarar el centre del poble per qualsevol costat, et trobes el mamotreto descompensat del nou casal, que no havia de superar les alçades legals i si bé no les supera, hem oblidat, tots,  que la de dalt esta retirada a totes les cases del voltant: sembla una fístula estranyívola on l’esquena perd el seu nom i el pren tot allò que om remena.

Alella vulguem o no, ha sofert i pateix, en aquests darrers anys, desde les darreres eleccions municipals, un canvi, diguem que substancial, i també perquè no, existencial.

Amb la intenció cristal·lina del bé comú, semblem avocats a una voràgine creadora de grans al cul i durícies per l’historia; i de la mateixa manera que guanyem l’anonimat amb tanta gent nova, perdem l’autenticitat que ens havia fet un bonic poble del Maresme.

Discutint amb tots aquells que aviat o tard formaran part de la Moncloa del Mercat, he descobert que a molts no els agrada el que esta passant, a molts no els fascina i molts, potser masses et fan preguntes estranyes que tenen més a veure amb els ingredients que amb el resultat en sí, i ja se sap, si preguntes per la sal a la paella, no pensis com deu estar l’arros.

Alella doncs canvia com diu la rotonda de Montgat, “a pies agigantados”.

Què en farem de la gent nova? Més gent més calés resa la formula, però us proposo el resultat d’un bunyol mal fet:

Quan tots els nous amics del Orgue de Can Calderó vulguin sortir a treballar l’embús serà monumental. Quan els Russos acabin les seves cases no podran sortir d’elles, i el que és pitjor, si el nou casal s’ha dimensionat per tots els nous que vindran i el faran servir, poca gent acabarà anant a fer el que es fa als serveis del 4rt pis, i no em refereixo a fotre un clau.

És veritat que el progrés és difícil d’aturar, com diu l’amic Narcís, però jo diria que el progrés i la transformació al nostre poble ademés de in-aturable, és in-sostenible, in-sofrible i in-quadrable. Per posar un exemple ben clar, ni hi cabrem tots a la piscina de l’UFEC (poliesportiu Andreu Francisco) ni podrem, (que ja no ho podem fer) morir més d’un a la vegada. Tenint en compte el creixement del poble crec que la nova construcció faraònica municipal hauria de ser la d’ampliar la sala de vetlles del cementiri i ampliar la zona (menys columbaris i mes nitxos!), donat que els que han comprat els pisos de Can Calderó son gent entre 40 i 50 i que d’aquí a uns 30 anys estarem (ojalà encara hi sigui per veure-ho) atapeïts. Que tal una nau nova de l’església a l’estil Barceló que ens faci mundialment famosos? Jo crec que el proper Alcalde hauria de estampar el seu nom al nou Tanatori i podríem posar noms a les diferents sales, incloent alguna amb algun nom rus: Sala Tolstoi?

Em passejo amb la meva moto xina per les afores i reconec encara més bunyols: contenidors tapats amb fustetes que fan fàstic després d’un any, forats als carrers (a tort i a dret), cablejat Sri-Lankès a cop de fibra òptica que ja no ens permet ni veure el sol, o fins i tot carrers que s’obren un cop i un altre amb alguna funcionalitat especial que molts desconeixem.

Com tot en aquesta vida, es fa poc a poc, i estic segur que si algun dia arribo a vell, entendré com ho va fer en Monzó, que finalment, el “perquè de tot plegat” no va ser una simple “magnitud de la tragèdia”.

Tanco els ulls i em visualitzo jugant al dominó al pis 37 del nou casal d’Alella, important-me tres pitos que l’escola Fabra perdi un tros de pati per els infants i visqui desde fa dos anys en un brogit impossible de camions i grues, (poc m’importa); m’imagino convidat al nou hotel del amic Sukharev als antics escolapis a un tè rus de Krasnodar de qualitat insofrible, i amb els nous amics de Can Calderó, explicant-lis que abans allò era un terreny diguem que Neo-Rural amb una masia de collons, potser fins i tot els podré explicar que algun dia vam pensar que deixaríem de pagar el peatge i que moltes forces municipals, ho duien (entre moltes altres coses) als seus respectius programes electorals.

En fi, jo que visc a una urbanització, que era una vinya abans, també dec formar part d’aquest grup de gent infernal, que van venir un dia a destruir el nostre poble, perquè no oblidem, que cada cop més, els que ens queixem de tot, érem els antics “domingueros” del poble i els antics pijitos de Barcelona.

Com deia Borges, el Jorge Luis, “penso que hi ha eternitat a la bellesa, (…) i tinc la esperança que pot ser veritat, que encara que tots els homes i dones escriuen al temps, embolcallats en circumstancies i accidents i frustracions temporals, és possible assolir, d’alguna manera, una mica de bellesa eterna”. Suposo doncs que amb l’arquitectura municipal d’Alella, també ho seria.

Carpe diem et constructum omni podes com diria la meva professora de llatí, la Fina, de l’Institut de Batxillerat de la Sedeta. (em va catejar).

 

 

 

 

0 comments on “Alella Bunyolica

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: