Alella Politica

Alella i les Xarxes socials

Titllar el nostre Alcalde de cacic és més aviat bèstia, però que l’ús que en fa de la comunicació n’és, no ho és. Suposo que no estarà d’acord. Però els grups polítics del poble han arribat tard.

La comunicació via xarxes socials al nostre poble és tot un fet: tots o quasi o tots els grups polítics –i alguna persona, com si ho fos- comuniquen dia a dia, de manera de vegades demencial, les seves pròpies realitats polítiques –i, sovint, personals- a tots els ciutadans que tenim la sort de viure i gaudir del nostre poble i tenir uns regidors i regidores tant summament actius i connectats.

Gent D’Alella darrerament ha canviat la seva política de comunicació, és més incisiva, potser amb menys contingut, però més fluida. Els Socialistes de la Gloria Mans estan desapareguts en combat: sembla que les xarxes socials no són el seu fort i, potser, tampoc respondre algun correu on els hem convidat a respondre algunes preguntes per elaborar aquest article. La CUP –densa, com sempre- publica, i hem de suposar que aquells que realment s’interessen pel que passa al poble ho llegeixen. El PdeCat comunica de manera avorrida, la Bloss ens esparvera a nosaltres i a tota l’opinió publica catalana i, finalment, el nostre Alcalde confon la comunicació institucional amb la personal i fa del seu perfil de Facebook un mur de lamentacions.

Segons l’Oriol Font de la CUP, entre el Facebook i el Twitter es comunica de manera efectiva amb un 35%-40% per cent de tot l’electorat, la resta es fa a la plaça del poble amb el tan manit besamans de l’Andreu Francisco –omnipresent al carrer- o amb les paradetes dels diferents grups polítics que proven de rascar vots i familiaritats a cop de globus, bolis i somriures.

Però la pregunta que ens hem de fer tots aquells que som usuaris del 2.0 i que ens fa mandra parlar amb qualsevol dels grups polítics d’Alella, és fins a quin punt la direccionalitat d’aquesta comunicació ens sorprèn per efectiva o per defectiva. També ens hauríem de preguntar sobre la seva direccionalitat, la indiscriminabilitat que els grups i les persones polítiques en fan, i també si el seu ús no està desvirtuant el cap de premsa de l’Ajuntament o la funcionalitat de l’Ajuntament en si, per exemple.

Parlem de la CUP o de l’Oriol Font o de l’Oriol de Gouges? Parlem de com ell comparteix la informació de la CUP i de com aquesta informació es decideix en una mini assemblea. A qui m’escolto més i amb qui tinc més feedback: decididament les persones, i més si són coherents, tenen més força que unes sigles. La direccionalitat s’acompleix amb elles, i mai amb les sigles o els estaments: heu provat de fer una instancia a l’Ajuntament? Heu provat d’escriure al mur de Facebook de l’Alcalde? Les respostes són diverses perquè l’exposició al problema o al ridícul o a la feina ben feta és diferent. El 2.0 té una visibilitat extrema i la instancia, no.

Gent d’Alella o la Mercè Marzo estan equivocats o ho han estat fins ara, de la mateixa manera que el PdeCat i la seva comunicació marmòria, o els Socialistes de la Mans amb l’absència d’aquesta. Si haguéssim de buscar dos comunicadors efectius a les xarxes, a Alella hauríem de parlar de la Sra. Bloss i de l’omnipresència de l’Andreu Francisco, que no d’ERC. La darrera vegada que vaig tenir noticies d’ERC fou a través d’un pamflet que vaig rebre a casa, amb 4 gràfics i carregant-se tota la feina de l’oposició. L’Andreu Francisco comunica tan bé que ja no es vota ERC sinó que es vota –els que estem al 2.0- la imatge pràcticament inefable i totpoderosa d’un Andreu que respon a tot.

Titllar el nostre Alcalde de cacic és més aviat bèstia, però que l’ús que en fa de la comunicació n’és, no ho és. Suposo que no estarà d’acord. Però els grups polítics del poble han arribat tard. L’Andreu va començar a comunicar de manera efectiva via Twitter i Facebook fa molt més temps que la resta, i aquesta partida la té guanyada a tots. Què els queda als demés? A la CUP, la comunicació de qualitat amb l’aspiració que alguns més –a banda dels que estem interessats- siguin capaços de llegir una ratlla més del que és raonable en una societat tan curtplacista com la nostra. A Gent d’Alella els queda una comunicació més incisiva, més guerrillera, que malauradament no pega gaire amb el seu electorat. La resta? La resta van tan tard que ja han perdut aquesta guerra abans de lliurar-la; excepte la Bloss, que comunica millor que ningú.

Parlem de com comunica l’Ajuntament? No comunica. Perdoneu, però si parlem de comunicar parlem d’establir un diàleg? Si. Doncs aleshores no comunica; potser l’Ajuntament enuncia, penja tres fotos i poca cosa més.

A tots ens encanta i ens posa més veure el nostre Alcalde amb una samarreta mullada ple de coloraines amb la joventut dels esplais fruint de la festa major. L’exhibicionisme franciscà, mesurat i amb objectiu s’orquestra de manera perfecta; sempre és allà i respon i enuncia abans, fins i tot, que la institució a la qual dona servei. L’autobombo de la personalitat política, sigui la de l’Oriol Font, de la Mercè Marzo o de l’Andreu és més important que la institució, el partit o les sigles. I, en aquest, cas el nostre Alcalde fa i desfà d’una manera genial sempre. Si tens un problema amb uns mosquits tigre, jo t’envio una brigada; si hi ha un forat al carrer del Rost, vindré a mirar-ho, Maria; si el pàrquing de Can Calderó no s’obre, jo t’explico perquè i, fins i tot, si creu que fas un mal us del seu mur, t’ho diu i –el pitjor o millor de tot- si és a Austràlia et contestarà algú del seu entorn més proper. El mur del nostre Alcalde sempre té una resposta, efectiva o no, a qualsevol diatriba o malson que tinguis.

Hem de reconèixer que la seva presencia és permanent: comunica, ho fa bé, retalla els espais i no deixa gaire espai de maniobra.

Potser l’única solució per a la resta dels grups polítics és aprofitar l’espai que ell –i no parlo de ERC- ha creat. Les forces polítiques d’Alella haurien de començar a buscar exposició pública al 2.0 a través del mur del nostre Alcalde. Sembla, però, que l’única persona que aprofita aquesta via és el Sr. Bernal, el representant extraoficial de C’s a Alella. Ho fa amb poca gràcia i menys encert, però és l’únic que ho fa.

Parlant amb la Mercè Marzo, l’altre dia em deia que l’Alcalde la té bloquejada al Facebook. Altres van dir-me que no volien perdre el temps amb ell. Quina imatge volem enviar quan el nostre Alcalde que fa ús del seu Facebook de manera institucional bloqueja la primera força política. Us imagineu en Rajoy blocant el Sánchez: un país de pandereta el del nostre municipi.

Si un Regidor val 250 vots (ponderats) i l’Andreu té 3.370 amics –el que es diu amics, tampoc-, suposem que 1.500 són d’Alella, i tot just la Marzo en té 1.200, 500 deuen ser d’Alella, i gent d’Alella en té 500 (son els mateixos???!!!!), la Partida la té guanyada l’Andreu. Si hi sumen una botigueta, un partit de extremistes antisistema, i un partit polític local sense ideologia, el 2.0 més la botiga i el besamans guanyen de carrer.

Bale

 

 

 

Text publicat a la Revista alella per Jordi Prat.

Afusellat aqui per tots vosaltres.

 

0 comments on “Alella i les Xarxes socials

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: